repulsió

La repulsió és un fenomen en què dues entitats tendeixen a allunyar-se l'una de l'altra. En ciències naturals, s’utilitza principalment per descriure forces entre cossos amb propietats semblants, com càrregues elèctriques iguals o pols magnètics alineats. En un context social, també s’usa per descriure una aversió forta cap a una idea, objecte o persona. El terme deriva del llatí repellere.

Repulsió elèctrica: és la força entre càrregues elèctriques iguals. Segons la llei de Coulomb, la força F entre dues càrregues q1 i q2 separades per una distància r és F = k |q1 q2| / r^2, dirigida al llarg de la línia que les uneix. Si les càrregues tenen el mateix signe, la força és de repulsió; si són de signes oposats, s’atrauen. La força és més intensa a distàncies curtes i és afectada pel medi (permitivitat relativa).

Repulsió magnètica: existeix entre pols magnètics de la mateixa orientació. En magnets, pols de la mateixa polaritat s’aparten (repelleixen), mentre que pols oposades s’atrauen. A escala molecular, aquesta repulsió contribueix al comportament dels sistemes magnètics i a la distribució dels moments magnètics.

Repulsió en química i estructura atòmica: dins d’un àtom o una molècula, la repulsió entre electrons és una font important d’energia. Aquesta repulsió influeix en l’organització dels orbitals, en l’energia d’enllaç i en la geometria molecular. També existeix la repulsió estèrica, que provoca penalitzacions d’energia quan grups voluminosos es troben molt a prop.

Repulsió social i emocional: en aquest sentit, s’usa per descriure una aversió o rebuig cap a una persona, idea o objecte, que pot provocar l’evitació o el rebuig. La intensitat i les causes poden variar segons el context cultural i personal.