lestandardització

L’estandardització és el procés de crear i adoptar normes i especificacions tècniques que permeten la compatibilitat, la seguretat, la qualitat i l’intercanvi entre productes, serveis i processos. Pot ser voluntària o obligatòria i abasta normes de producte, de procés i de gestió. Les normes poden ser desenvolupades per organitzacions internacionals, regionals o nacionals, així com per consorcis empresarial o sectors específics.

Organitzacions clau inclouen l’ISO (Organització Internacional de Normalització), la IEC (Comissió Electrotècnica Internacional) i organismes regionals com CEN, CENELEC i ETSI a Europa; ITU per a les telecomunicacions; i normes de referència com ASTM o ANSI. Aquestes entitats elaboren normes que poden ser adoptades de forma voluntària o introduïdes en marcs legals nacionals o transnacionals.

Tipus de normes: normes de producte que defineixen característiques tècniques, normes de procés i gestió (p. ex. ISO 9001) i normes d’interoperabilitat que asseguren compatibilitat entre sistemes i interfícies. La normalització també cobreix serveis, dades tècniques i especificacions per a mercats globalitzats.

Impacte: l’estandardització facilita la interoperabilitat, l’accés a mercats internacionals, la seguretat i la qualitat, i pot reduir costos de producció, manteniment i formació. També poden sorgir desavantatges com costos d’adopció, lentitud en el procés o tensions amb la innovació i la propietat intel·lectual.

Exemples destacats inclouen USB, Wi‑Fi, HTML i normes de gestió de qualitat com ISO 9001.