irrigació

L'irrigació és el reg controlat de l'aigua al sòl i als cultius quan la pluviositat no és suficient. L'objectiu és aportar la quantitat adequada d'aigua en el moment i lloc adequats, minimitzant pèrdues per evaporació, escorrentia i infiltració.

Les vies principals són el reg per degoteig (microirrigació), el reg per aspersió i el reg subterrani. També existeixen sistemes de pivots centrals i reg en superfície. En el degoteig, l'aigua s'allibera a poc a poc a la zona radicular; en l'aspersió, és dispersada per emissors; en el subterrani, els tubs enterrats alimenten la zona radicular.

El disseny i la gestió inclouen la font d'aigua, la conducció, els emissors, filtres i controladors, així com sensors de sòl i d'ambient. La planificació es basa en les necessitats hídriques de la cultura, la capacitat de retenció del sòl i les condicions climàtiques, amb l'evapotranspiració (ET) com a paràmetre clau. La programació pot ser horària o dinàmica segons dades de sensors, i s'ajusta a les precipitacions i a l'ET.

L'irrigació ben gestionada millora l'eficiència hídrica i redueix l'impacte ambiental, però requereix manteniment, calibratge dels emissors i gestió de la salinitat del sòl.

Històricament, les tècniques modernes de reg han evolucionat des del reg a la superfície fins al reg per degoteig, desenvolupat al segle XX i especialment útil a zones amb escassetat d'aigua i en horticultura. Avui és essencial en l'agricultura, l'horticultura i la gestió de recursos en èpoques de sequera.