dilució

La dilució és el procés de reduir la concentració d'una substància dissolta en un dissolvent, afegint més dissolvent o incrementant el volum de la solució sense modificar la quantitat de solut.

Etymologia: el terme prové del llatí dilutio, de diluere "diluir".

Principi: quan no hi ha pèrdua de solut i la temperatura és constant, la quantitat de solut és constant i la concentració i el volum es relacionen per C1V1 = C2V2 (o M1V1 = M2V2). El factor de dilució es pot definir com D = Vfinal / Vinicial. A mesura que s’augmenta el volum sense afegir solut, la concentració disminueix proporcionalment.

Àmbits d’aplicació: en química de laboratoris per preparar solucions de concentracions conegudes; en medicina i farmacologia per obtenir dilucions de medicaments; en biologia i microbiologia (dilució seriada per estimar la densitat o el nombre de microorganismes); en medi ambient i indústria alimentària per models de dispersió, control de qualitat i processament de mostres.

Consideracions pràctiques: la dilució és sensible a la temperatura i a la solubilitat de l’esmentat solut; cal utilitzar recipients nets i mesures precises per evitar pèrdues de solut o errors de volum; en alguns casos cal tenir en compte possibles interaccions entre solut i dissolvent que puguin afectar la solució final.