contraindicacions

Les contraindicacions són característiques o circumstàncies que fan que la utilització d'un tractament, medicament o procediment sigui inacceptable per al pacient, ja que comporta un risc de dany o de complicacions. Identificar-les és essencial per a la seguretat i l’eficàcia del tractament.

S’ordenen normalment en contraindicacions absolutes i relatives. Les absolutes indiquen que, sota cap circumstància, no s’ha d’administrar el tractament. Les relatives poden considerar-se si els beneficis superen els riscos i si s’adopten mesures de seguretat addicionals o monitorització estreta.

Són aplicables en diversos àmbits: farmacologia, intervencions, proves diagnòstiques i teràpies no farmacològiques. Exemples: al·lèrgies greus a components d’un fàrmac; embaràs o lactància quan el tractament és teratogènic o tòxic per al lactant; insuficiència renal o hepàtica greu que impedeix l’eliminació del fàrmac; interaccions amb anticoagulants o antiagregants que eleva risc de hemorràgia; reaccions adverses conegudes a contrast radiològic.

Avaluar una contraindicació implica obtenir una història clínica detallada, revisar signes i resultats, i, quan cal, utilitzar proves de laboratori o d’imatges. En alguns casos, es poden proposar alternatives terapèutiques, ajustar la dosi o modificar el protocol, sempre sota supervisió mèdica.

En resum, les contraindicacions dirigeixen la presa de decisions per evitar riscos i optimitzar la seguretat del pacient.