connotació

La connotació és el conjunt d’associacions emocionals i valoratives que una paraula o expressió evoca, més enllà del seu significat literal. Aquest sentit literal, o denotació, és l’objectiu i compartit; la connotació és subjectiva i pot variar segons la cultura, el període històric, el context i les experiències del parlant.

La connotació és una part essencial de la semàntica i de la semiótica. S’estudia en disciplines com la lingüística, la retòrica i l’anàlisi de discurs. Els factors que la configuren inclouen la cultura, les normes socials, la història, el registre lingüístic i les experiències personals; les connotacions poden ser positives, negatives o neutres i poden canviar segons l’ús i el públic.

Exemples: la paraula "llar" connota calidesa i família, mentre que "casa" se centra en l’estructura física. El terme "revolució" pot connotar llibertat i canvi per a segons quines persones, o perill i inestabilitat per a altres. En pràctica, les connotacions orienten la selecció lèxica en periodisme, publicitat i discurs polític.

Cal recordar que les connotacions varien entre idiomes i cultures i canvien amb el temps. L’estudi de la connotació recorre a corpora, experiments psicolingüístics i anàlisis de discurs per comprendre com afecten la comprensió, la persuasió i la identitat.

Vegeu també denotació, semàntica i pragmàtica.