confiscació

La confiscació és una mesura jurídica per la qual l’autoritat retira de manera definitiva la propietat o béns d’una persona. A diferència d’un embargament temporal o d’una incautació provisional, la confiscació implica la pèrdua permanent del dret de propietat i, en la majoria de sistemes, el trasllat dels béns a l’Estat o a un fons públic. Aquest mecanisme pot aplicar-se tant en dret penal com en dret administratiu i pot derivar de fets delictius, infraccions fiscals o sancions regulatòries.

Els tipus principals inclouen la confiscació penal, que dóna efecte a béns vinculats a delictes i pot seguir una condemna; la confiscació administrativa, derivada de sancions o infraccions disciplinàries o fiscals; i la confiscació en lluita contra la corrupció o el crim organitzat. En alguns sistemes també es prevé la confiscació de béns immobles, comptes bancaris, empreses o participacions, quan aquests béns aporten o lligen el benefici delictiu.

El procediment habitual exigeix una resolució motivada i, en la majoria de jurisdiccions, la defensa té dret a ser escoltada i a presentar recursos. La confiscació ha de respectar el principi de proporcionalitat i, en general, s’exigeixen garanties processals per evitar abusos. En alguns casos és possible l’embargament preventiu fins a la decisió definitiva, per assegurar que no s’esvaeixin béns.

Els objectius són impedir que el benefici econòmic de la infracció subsisteixi, recuperar béns derivats del delicte i reforçar la dissuasió. L’ús de la confiscació genera debats sobre drets de propietat i possibles abusos, i per això es reclamen controls adequats, transparència i revisió judicial per evitar abusos i distraccions de la justícia.