colonització

Colonització és el procés pel qual un grup o estat estableix colònies en un territori aliè, amb l'objectiu de poblament, explotació de recursos i govern del territori. Pot implicar assentar població, crear administracions colonials i, a vegades, absorbir poblacions autòctones.

Les motivacions inclouen l'obtenció de recursos i mercats, l'augment de poder i influència, la difusió de creences religioses i models socials, i la implementació de tècniques comercials i militars. Els avanços en navegació, armes i organització administrativa de les metròpoles van facilitar l'expansió.

Les conseqüències són àmplies i sovint traumàtiques per als pobles autòctons: despossessió de terres, transformacions econòmiques i socials, canvis demogràfics i, en molts casos, afectacions culturals i polítiques. També ha generat debats ètics, resistència, adaptació o assimilació cultural, i la imposició de noves llengües i institucions.

La descolonització, especialment al segle XX, va impulsar l'autogovern i la independència de les antigues colònies, amb una reconfiguració de l'ordre internacional i de marcs legals interns. Exemples clàssics de colonització inclouen les potències europees que van establir dominis a Amèriques, Àfrica i Àsia: Espanya, Portugal, Regne Unit, França i Països Baixos, amb models d'administració diversos i ritmes diferents.