ceràmiques

Les ceràmiques són materials formats principalment a partir de pols minerals que, després d'una cocció a altes temperatures, obtenen una estructura cristal·lina estable. Són notables per la seva duresa, rigidesa i estabilitat tèrmica, així com per la baixa conductivitat tèrmica i la resistència química. Aquestes propietats les fan adequades per a usos en art, en recobriments i en components tècnics, però sovint són fràgils i poden fissurar-se sota impactes o tensions concentrades.

Les ceràmiques es poden classificar en dues grans categories: ceràmica tradicional i ceràmica avançada. La ceràmica tradicional inclou la ceràmica d'argila (terracota, gres, porcellana) i la ceràmica vidrada. Les ceràmiques avançades comprenen materials sinteritzats a partir de pols com l'alúmina, la zirconia, carburs i nitruros, així com ceràmiques de matriu ceràmica reforçada amb fibres. El procés de producció general inclou la preparació de pols o pastes, modelatge o moldatge, assecat i cocció en forns, sovint seguida d'un tractament de recobriment o d'acabat.

Les ceràmiques s'apliquen àmpliament en arts i arquitectura (rajoles, ceràmica decorativa), indústria (recobriments, peces de motors i turbines) i tecnologia (bioceràmica, ceràmiques avançades per a components d'alta temperatura). En medicina, les ceràmiques biocompatibles com la hidroxiapatita s'utilitzen en implants i en reconstruccions òssies. El camp continua evolucionant amb ceràmiques en composites de matriu ceràmica i amb tècniques com la impressió 3D de ceràmiques.