acreditació

L'acreditació és una reconeixença formal emesa per un organisme competent que certifica que una organització, un programa d'estudis o una professió compleix uns estàndards predefinits de qualitat i competència. No és la mateixa cosa que una llicència legal per operar ni que una certificació de persones o productes; la llicència és una permís legal d’exercici, mentre que la certificació d’una persona o d’un producte confirma criteris concrets d’aptitud o conformitat.

L’acreditació s’utilitza en diversos àmbits, però és especialment presents en l’educació superior, la sanitat i les professions reglades. En educació, l’acreditació pot ser institucional (l’org o d’estudis d’una institució) o de programes concrets (per exemple, una carrera o un grau). En sanitat i altres serveis professionals, l’acreditació avalua serveis, centres o pràctiques segons estàndards de qualitat, seguretat i millora contínua. En molts casos és voluntària, però pot ser un requisit per a accedir a finançaments públics, al reconeixement professional o a la mobilitat internacional.

El procés d’acreditació general inclou una autoavaluació per part de l’entitat, la presentació de documentació, una avaluació externa per part d’avaluadors, i, en ocasió, visites al lloc. S’emeten informes i una decisió de l’organisme d’acreditació, amb condicions o recomanacions. Les revisions són periòdiques per renovar l’acreditació, assegurant així la conformitat contínua. Els criteris solen incloure la governança i gestió, els recursos dedicats, els resultats o productes (per exemple, resultats d’aprenentatge o qualitat del servei) i la millora contínua.

A nivell internacional, hi ha marcs i organitzacions que promouen el reconeixement d’agències d’acreditació, com les que figuren en ENQA i el registre EQAR, cosa que facilita la transparència i la mobilitat entre països.