Replicabilitat

Replicabilitat és la capacitat de verificar resultats quan un estudi és repetit en condicions similars, utilitzant noves dades i noves mostres, sense canviar els plantejaments fonamentals. En la pràctica científica és habitual distingir entre replicabilitat i reproductibilitat: la replicabilitat es refereix a obtenir resultats consistents en estudis independents repetits amb nova mostra, mentre que la reproductibilitat implica tornar a obtenir els mateixos resultats analitzant les dades i la metodologia originals.

La replicabilitat és un indicatiu clau de la robustesa científica, la confiança en les conclusions i la utilitat de les investigacions per a la presa de decisions. L’anys recents han vist una crisi de replicabilitat en diversos camps, destacant possibles problemes com biaixos, disseny metodològics inadequats, poder estadístic insuficient o pràctiques de dades i anàlisi poc transparents.

Factors que afecten la replicabilitat inclouen el tamany de mostra, la definició de hipòtesis i variables, la qualitat de les dades, la preregistració de plans d’estudi, la flexibilitat en l’anàlisi i el risc de p-hacking. La replicabilitat també es veu afectada per qüestions contextuals, mesures hibits i, en estudis computacionals, per l’entorn de programari i dades.

Per millorar la replicabilitat, les pràctiques recomanades inclouen preregistrar les hipòtesis i anàlisis, compartir dades i codi, utilitzar materials i protocols oberts, realitzar replicacions independents i utilitzar mètodes d’anàlisi estandarditzats. Encontexts computacionals, la vivència de rèpliques també requereix entorns replicables i registres de configuracions.