Lallunyament

L'allunyament, també escrit l’allunyament i ocasionalment lallunyament, és un terme de ciència social que descriu el procés o l’estat de distància o distanciament entre persones o grups, o entre una persona i el seu entorn. Es tracta d’un fenomen que pot ser emocional, social, cultural o espacial i que afecta la percepció de pertinença i de connexió amb altres, amb institucions o amb la comunitat.

Etimologia i ús lingüístic: prové del verb allunyar, que significa allunyar-se o allunyar algú, i el nom derivat s’utilitza amb l’article l’ davant vocal, formant l’allunyament. En alguns textos també pot aparèixer en una forma sense apostrof, lallunyament, encara que la grafia amb apostrof és la més habitual en català.

Àmbits d’aplicació: el concepte s’utilitza especialment en sociologia, psicologia social i estudis culturals per descriure situacions de separació percebuda o significativa entre individus (per exemple, entre joves i la societat, o entre ciutadans i les institucions), així com entre grups socials o ètnies. També pot referir-se a la pèrdua de connexió amb l’entorn físic o amb valors compartits.

Causes i efectes: les causes poden incloure desigualtat, migració, migracions temporals, canvis econòmics, urbanització, manca de confiança o de diàleg intercultural. Els efectes poden ser la reducció de la cohesió social, menor participació cívica, sentiment d’isolament i estrès emocional.

Veu relacionada: alienació, distanciament, desvinculació. See also: sociologia, psicologia social, estudis culturals.