Lactació

La lactació és el procés de producció i secreció de lllet per les glàndules mamàries després de la gestació, en humans i altres mamífers. La llet proporciona nutrients, aigua, i factors imunitaris essencials per al nadó. La regulació és complexa i implica hormones i la succió del nadó.

Fisiologia: quan la placenta deixa de produir hormones al final de l’embaràs, la prolactina impulsa la síntesi de lllet, i l’oxitocina facilita l’expulsió de la llet des dels alvèols cap als conductes (reflexe de let-down). La producció és en gran part per demanda i oferta: més succió o bombatge normalment augmenta la producció. En les primeres jornades la secreció és colostrada, molt rica en immunitat; a les dues setmanes la llet madura és la principal font alimentària.

Beneficis i recomanacions: la lactació exclusiva s’aconsella durant els primers sis mesos de vida, i, posteriorment, continuar la lactació juntament amb aliments complementaris fins a dos anys o més, segons recomanacions de salut pública. Aquest procés ofereix nutrients i protecció immunitària pel nadó i pot afavorir la vinculació afectiva i beneficis hormonals per a la mare. Factors com salut materna, medicaments, estrès o hàbits poden influir en la producció; poden sorgir complicacions com mastitis o engorgiment, i cal buscar assistència mèdica si apareixen símptomes.

Lactació en animals: fora de l’home, la lactació és common en altres espècies i és essencial per a la criança dels pollets i pel desenvolupament de la indústria làctia, on la producció s’estableix segons la regulació de cada espècie.