Històrichistòrica

Històrichistòrica és un terme que designa l'estudi de la historiografia: com es fabriquen, s'interpreten i s'emmagatzemen les narratives del passat. En aquest camp s'analitzen les maneres com les societats expliquen els fets històrics, les fonts que utilitzen, les categories que apleguen i les versions que persisteixen a través de l'educació, la política i la cultura.

L'àmbit de la històrichistòrica cobreix des de les cròniques antigues fins a la historiografia contemporània, i inclou corrents com la historiografia social, la història cultural i les aproximacions postcolonials. També examina les pràctiques de memòria i identitat, i la influència de factors socials, econòmics i polítics en la construcció del passat.

Les tècniques són diverses: crítica de fonts, anàlisi de discursos, estudis comparats entre tradicions historiogràfiques i estudis de recepció. S'interroga la objectivitat, els biaixos, la contextualització i les estratègies narratives.

La seva importància resideix en revelar que la història no és un conjunt de fets únics, sinó una pràctica interpretativa que canvia segons context. El camp ajuda a comprendre la divergència entre cultures i períodes i a avaluar com les narratives passades poden influir en memòria, identitat i polítiques presents.

Veus afins: historiografia, estudis de memòria, teoria de la narrativa i crítica textual. Aquest camp és especialment pertinent en estudis comparats, història educativa i estudis culturals.