Estàndards

Estàndards són especificacions, criteris o recomanacions acceptats per consens entre actors d’un sector, amb l’objectiu de definir característiques, mètodes de prova i requisits de compatibilitat entre productes, serveis i processos. Contribueixen a la qualitat, la seguretat i la interoperabilitat.

Hi ha diferents tipologies, com estandards tècnics (per exemple, especificacions de productes o interfícies), estandards de gestió de processos (com les normes de qualitat ISO 9001) i estandards d’interoperabilitat (formats de dades, protocols, interfícies). Alguns també abasten aspectes ambientals o de seguretat.

La normalització es porta a terme per organismes internacionals, regionals i nacionals. A nivell internacional destaquen ISO (Organització Internacional de Normalització) i IEC; a la regió europea, CEN, CENELEC i ETSI; a nivell nacional, organismes com AENOR o AFNOR. El procés típic implica proposar un tema, formar un comitè tècnic, redactar l’estàndard, sotmetre’l a consulta pública, aprovar-lo i publicar-lo; les revisions són freqüents.

Els estandards ofereixen beneficis com la interoperabilitat, l’accés al mercat, la reducció de costos i la millora de la seguretat i la qualitat. També comporten reptes: possibles costos de conformitat, risc de fragmentació entre zones o sectors, i processos de normalització que poden ser llargs i complexos.

Exemples comuns inclouen ISO 9001, ISO/IEC 27001, i tecnològics com HDMI, USB i HTML. Històricament, la normalització va emergir per facilitar el comerç i la fabricació en massa, i avui en dia és una tasca rellevant en tecnologia, indústria i serveis.