reciclabilitat

Reciclabilitat és la capacitat d'un material, producte o component de poder ser recollit, processat i reutilitzat com a matèria primera per fabricar nous productes. La recicliabilitat permet reduir la demanda de matèries primes, disminuir les emissions associades a l'extracció i al processament i minimitzar la generació de residus. La probabilitat d'obtenir un flux de material reciclat d'alta qualitat depèn de la seva naturalesa i de la cadena de gestió de residus.

Factors clau que influeixen en la reciclabilitat inclouen la composició i la puretat del material, la presència de contaminants, la compatibilitat entre fluxos de materials, el disseny dels productes (disseny per reciclar), la facilitat de separació en la recollida selectiva i les infraestructures de tractament, així com les normes i incentius que fomenten el reciclatge.

Hi ha diferents modalitats de reciclatge. El reciclatge mecànic reprocessa materials com plàstics i metalls en nous pellets o formes reutilitzables; el reciclatge químic descompon polímers o composites fins a monòmers o altres productes químics útiles. Alguns materials poden reciclar-se només parcialment o amb baixa qualitat, i molts fluxos pateixen degradació de qualitat (downcycling) amb cada cicle.

La reciclabilitat és essencial per a l'economia circular, ja que ajuda a conservar recursos, reduir residus i consum d'energia. Les polítiques públiques, les normes d'etiquetatge i les estratègies de disseny per reciclar faciliten la transició. Tot i així, la taxa de reciclatge i la qualitat dels materials recuperats varien segons el material, les infraestructures i la tecnologia disponible.