mésoderme

El mésoderme és la capa germinal mitjana dels animals triblàstics i es forma durant la gastrulació a partir de cèl·lules de l’epiblasti que migren cap a l’interior de l’embrió. Aquesta capa dóna lloc a la major part dels teixits i òrgans del fetus. En vertebrats, el mesoderme es divideix en regions funcionals: mesoderme parxial, intermèdia i de la placa lateral; l’aparell axial també origina la notocorda.

Derivats principals: el mesoderme parxial forma els somits, que donen lloc a les vèrtebres, les costelles i la musculatura esquelètica; també contribueix a la dermis dorsal. El mesoderme intermèdia és la base dels sistemes urinari i reproductor (ronyons i gònades). El mesoderme de la placa lateral es divideix en mesoderme somàtic i esplacnònic; el somàtic origina la paret corporal i les membranes seroses, mentre que l’esplacnònic envolta les vísceres i contribueix al desenvolupament del sistema circulatori i, en conjunt, al coelom.

La notocorda, derivada del mesoderme axial, és una estructura de suport i juga un paper central en la inducció del desenvolupament de la placa neural; en humans persisteix parcialment com a nucli pulpos dels discs intervertebrals.

Patologia i evolució: l’alteració del desenvolupament mesodèrmic pot provocar anomalies en l’esquelet, l’aparell urinari i reproductor, i el sistema circulatori. Evolutivament, el mesoderme és una característica clau dels animals triblàstics i del desenvolupament d’organismes complexos.