homogènia

La homogènia és una noció que, en català, designa la qualitat o estat de ser homogeni, és a dir, que les parts que componen quelcom són iguals o molt similars en composició o propietats. Aquesta idea de uniformitat s’aplica en nombrosos camps per descriure distribucions, estructures o sistemes que presenten característiques constants al llarg de l’objecte o del conjunt.

Etimologia: la paraula prové del grec homo- ('el mateix') i genos ('origen, tipus'), i va arribar al català a través de l’ús tècnic en ciències. En la terminologia catalana l’adjectiu homogeni i el substantiu homogènia són formes corrents, i s’associen a usos en diferents disciplines, sovint complementats per termes com homogeneïtat o homogenització.

Ús i exemples: En ciència de materials i en química, un sistema és homogeni quan té una única fase i una composició constant en totes les seves parts; per exemple, una solució clara de sal en aigua o un metall pur. En estadística i ciències socials, la idea de homogeneïnia s’utilitza per descriure poblacions o conjunts amb característiques uniformes o una distribució semblant a través de l’element analitzat, encara que sovint s’emfatitza que l’ideal d’igualtat és aproximat. En el llenguatge comú, la paraula també apareix per referir-se a la uniformitat perceptible en diversos contextos, com ara entorns, tipologies o processos.

Vegeu també: Homogeneïtat, Homogenització.