dipòsit

El dipòsit és un terme català amb diversos sentits, tots relacionats amb la idea de dipositar o emmagatzemar. En general designa tant l’acció de deixar una cosa en un lloc segur com l’espai o l’entitat que la guarda. S’aplica a finances, logística, geologia i gestió documental.

Dipòsit bancari: fons que un client lliura a una entitat financera i roman a dipòsit a nom del client. Hi ha dipòsits corrents, amb retirades freqüents, i dipòsits a termini, que rendeixen interessos durant un període fix. En molts sistemes, els dipòsits estan protegits per un fons de garantia de dipòsits.

Dipòsit com a magatzem: lloc físic destinat a emmagatzemar mercaderies, combustibles o materials. S’utilitza en logística i infraestructures com magatzems, dipòsits portuaris o instal·lacions industrials, i implica gestió d’inventari, seguretat i traçabilitat.

Dipòsit geològic o mineral: concentració de minerals, metalls o hidrocarbons presents en la crosta terrestre, que pot ser explotada econòmicament; pot donar lloc a explotacions mineires, pous petrolífers o dipòsits de gas.

Dipòsit legal o arxivístic: pràctica de dipositar documents oficials o llibres en institucions públiques o privades per a custòdia i disponibilitat futura. En molts àmbits és requerit per la normativa de registre, arxiu o drets de propietat intel·lectual.

Etimologia: prové del llatí depositum, i ha passat als llenguatges romànics amb formes com dipòsit i dipòsit en català, influït també per altres llengües.