comparatiu

El comparatiu és la modalitat gramatical que permet expressar una relació de superioritat, inferioritat o igualtat entre dos termes. A la llengua catalana s’utilitzen sobretot dues estructures: amb l’element de graduació més/menys i amb la forma d’igualtat tan/tant com.

El comparatiu de superioritat i d’inferioritat s’edita amb més o menys seguit de l’adjectiu o l’adverbi i la conjunció que introdueix la segona participació. Per exemple, "Aquest cotxe és més ràpid que aquell" mostra superioritat, mentre que "Ella és menys optimista que ell" mostra inferioritat. L’adjectiu o l’adverbi concorda en gènere i nombre amb el noun que acompanya: "més ràpida que", "més ràpids que".

El comparatiu d’igualtat es diu comunament amb tan/tan... com, o amb tant/tant de... com segons el cas. Per adjetius i adverbis: "És tan alt com ell" o "Corre tan ràpid com la resta." Per noms, s’utilitza la forma de quantitat corresponent, per exemple: "Hi ha tants llibres com vols" (igualtat en nombre). Quan la segona part és una oració, s’emprèn també l’estructura "que" seguida d’un verb: "És tan interessant com pensava abans" o "Crec que és tan clar com diu."

Notes: el comparatiu no és només de paraules negatives; el català sovint exigeix concordança de l’adjectiu amb el subjecte, i en alguns casos és preferible evitar formes confuses adoptant una reestructuració de la oració.