attribúció

L'atribució és el procés de determinar la causa o origen d'un esdeveniment, així com de les qualitats o responsabilitats atribuides a persones, grups o situacions. En aquest sentit, és central per entendre com expliquem i prediem el comportament i les accions humanes.

En psicologia social, la teoria de l'atribució estudia com expliquem el comportament dels altres i del nostre propi, distingint entre causes internes (atribucions a trets, intencions o voluntat de la persona) i externes (atribucions a la situació). També s’analitzen factors que influeixen en les explicacions que donem i en com aquestes afecten les nostres reaccions.

Històricament, Fritz Heider va introduir la distinció entre causes internes i externes, i més endavant Harold Kelley i altres van ampliar la idea amb models que consideren com la informació disponible influeix en l’explicació que fem. Un problema freqüent és l'error fonamental d'atribució: la tendència a atribuir el comportament d'altres a trets de la personalitat sense tenir en compte la influència de la situació.

En l’àmbit legal, comunicatiu i educatiu, l'atribució és fonamental per determinar responsabilitats, intencions i culpabilitat, així com per comprendre com les interpretacions dels esdeveniments afecten decisions i intervencions. En estudis socials i culturals, les atribucions poden variar segons context i cultura, i poden influir en actituds, estereotips i comportaments col·lectius.

En resum, l'atribució és una eina clau per comprendre com les persones interpreten el món i les accions dels altres, així com per avaluar responsabilitats i motivacions en múltiples àmbits.