ambigüitats

Ambigüitat és la propietat d'una expressió de tenir diverses interpretacions possibles. Aquest fenomen és típic en les llengües naturals i pot afectar la comprensió, la traducció i la coherència del discurs. L'estudi de l'ambigüitat aborda quan, com i per què una frase o paraula ofereix més d'una lectura viable.

Es poden distingir diversos tipus d'ambigüitat: lèxica, quan una paraula té diversos sentits (per exemple, 'banc' pot significar un seient o una entitat financera); sintàtica o estructural, quan l'estructura de la frase dóna lloc a dues interpretacions; referencial, quan és incerta a quin referent s'està apuntant; i pragmàtica, quan el sentit depèn de la situació de parla o de pressupòsits compartits.

Exemples concrets: 'La mare va veure l'home amb el telescopi' pot significar que el telescopi pertany a la mare o que és l'home qui porta el telescopi; 'El director va parlar amb el secretari i després ell va marxar' és ambigu sobre qui va marxar. Aquestes possibilitats poden ampliar o complicar la interpretació segons el context.

Per evitar o resoldre ambigüitats, es recorre al context, al diàleg de clarificació o a reformulacions. En informàtica i lingüística computacional, la desambiguació de sentits (desambiguació de sentits de paraules, WSD) i la resolució d'anàfors són camps clau: models estadístics, aprenentatge automàtic i coneixement del món ajuden a assignar el sentit o referent més probable.

Les ambigüitats són part natural del llenguatge i posen de relleu la capacitat humana d’utilitzar el context, la intenció i l’interpretació per donar sentit.