acentuació

L’accentuació és el conjunt de signes diacrítics utilitzats en l’ortografia catalana per indicar la pronunciació i, en alguns casos, la diferència de significat entre paraules. Aquests signes afecten la vocal i la lectura, i la normativa que els regula és establerta principalment per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i pels diccionaris normatius.

Els principals signes són l’accent gràfic, la dièresi i la cedilla. L’accent gràfic és de dos tipus: l’accent agut i l’accent greu. L’accent agut s’utilitza per indicar la síl·laba tònica quan aquesta no segueix les regles d’accentuació habituals; és comú en paraules com música. L’accent greu s’empra en paraules com telèfon, mà o gràcia, on la grafia amb l’accent ajuda a la pronunciació i, en alguns casos, a distingir mots Homògrafs.

La dièresi (o trema) s’aplica a vocals per indicar que dues vocals properes es pronuncien de manera separada, com en qüestió o ambigüitat.

La cedilla és la lletra ç, que s’utilitza per indicar que la c es pronuncia com /s/ davant de a, o i u, com en façana o caçar.

L’acentuació és essencial per a la lectura correcta i pot variar segons el dialecte. La normativa vigent intenta conservar la pronúnia i la diferenciació entre mots, alhora que facilita una escriptura unificada.