acceleració

Acceleració és la taxa de canvi de la velocitat d’un cos en funció del temps. Es tracta d’una magnitud vectorial: té magnitud i direcció, de manera que la mateixa acceleració pot canviar la velocitat en diferents eixos. En el sistema internacional, l’unitat és metres per segon quadrat (m/s²). L’acceleració s’obté com a a = dv/dt; en moviments amb acceleració constant, la velocitat és v = v0 + a t i la posició s = s0 + v0 t + (1/2) a t².

En_contextos de cinemàtica, l’acceleració pot ser lineal o angular. L’acceleració lineal s’associa al moviment rectilini o en espais amb múltiples eixos, mentre que l’acceleració angular (camp de la cinemàtica del moviment circular) s’expressa en rad/s² i causaria canvis en la velocitat angular. A més, existeix l’acceleració centrípeta, component perpendicular a la velocitat que provoca canvis de direcció en moviments circulars, i l’acceleració tangencial, component al llarg de la direcció de la velocitat que provoca canvis en la seva magnitud.

Quan l’acceleració és positiva respecte a la direcció de la velocitat, la velocitat augmenta; quan és negativa, es diu desaceleració. Un exemple fonamental és la gravetat a la superfície de la Terra, que proporciona una acceleració d’aproximadament 9,81 m/s² cap a l’interior de la Terra. En física i enginyeria, F = m a (segona llei de Newton) relaciona força, massa i acceleració; els acceleròmetres mesuren aquesta magnitud en aplicacions com dispositius mòbils i avions.