absorció

Absorció és el procés pel qual una substància capta energia, radiació o matèria procedent de l'exterior i la incorpora dins el seu interior o la transforma. Pot referir-se a fenòmens físics, químics i biològics.

En òptica, l’absorció de llum és quan una substància reté algunes longituds d’ona incident i impedeix la seva transmissió. Es mesura pel coeficient d’absorció i s’aplica la llei de Beer-Lambert, que relaciona la concentració de la substància, la distància que recorre la llum i la intensitat absorbida.

En acústica, l’absorció de so és la dissipació de l’energia sonora quan les ones incideixen sobre una superfície o material. Es quantifica amb el coeficient d’absorció (entre 0 i 1), i varia segons la freqüència, la temperatura i la composició del material; materials porosos o que difuminen la propagació poden augmentar l’absorció i reduir el rebot.

En biologia i nutrició, l’absorció es refereix a la translació de nutrients a través de les membranes, principalment a l’intestí prim. S’aconsegueix per difusió passiva, transport actiu i vesícules, i depèn de la disponibilitat, del requeriment metabòlic i de l’estructura de la superfície intestinal, que és ampliada per plegaments i microestructures.

En física i química, l’absorció de radiació implica la transferència d’energia quàntica (fotons) als electrons, provocant transicions o un increment de l’energia interna.

És important distingir absorció de adsorció: absorció és incorporació dins el volum, mentre que adsorció és adherència a la superfície.

Aplicacions: la absorció és central en espectroscòpia per a l’identificació de substàncies, en recobriments acústics i en farmacocinètica, on l’absorció de medicaments determina la biodisponibilitat.