Treballador

Treballador és la persona que presta serveis laborals a canvi de remuneració, habitualment sota un contracte de treball amb una empresa, organització o institució. El terme és neutral pel que fa al gènere i s’utilitza per a homes i dones. Un treballador pot exercir la seva feina a temps complet, a temps parcial o de forma temporal. No és el mateix que un treballador autònom, que actua de manera independent i factura el seu propi treball.

La paraula treball i, per extensió, treballador comparteixen un origen romànic comú. Conté cognats en castellà "trabajador" i en francès "travailleur", i troba el seu motiu en la família de mots que inclou el verb "treballar" i el substantiu "treball". Aquesta família de paraules reflecteix la idea de fer feina i de qui la realitza, i s’obté el sufix -ador per formar noms d’agents.

En l’àmbit legal, el treballador gaudeix drets i obligacions establerts pel dret laboral. Entre els drets s’hi inclou la remuneració adequada, la jornada de treball, les pauses i les vacances, així com la protecció de la salut i la seguretat. L’Estatut dels Treballadors i la normativa laboral regulen les condicions mínimes, i els convenis col·lectius poden ampliar aquests drets. El vincle amb l’empresari s’especifica habitualment a través d’un contracte de treball.

Hi ha diferents formes de relació laboral: a temps complet o parcial, contractes de durada determinada o indefinida, i figures com el treball temporal. També es distingeix entre treballadors del sector públic i privat. En el llenguatge comú, "empleat" és sinònim en molts contextos, però "treballador" és el terme més habitual en documents oficials i en discursos de política laboral.