Sentències

Sentències, plural de sentència, té dos significats principals en català. En l’àmbit jurídic, és la resolució o veredicte d’un tribunal. En l’àmbit lingüístic, és una unitat de llenguatge que expressa una idea completa, és a dir, una oració o conjunt d’oracions que transmet aquesta idea.

En dret, una sentència és la decisió formal d’un tribunal sobre una causa civil, penal, administrativa o laboral. Normalment conté una exposició dels fets i les normes aplicades, el raonament jurídic i la dispositiva, és a dir, la resolució definitiva. Les sentències poden ser recurribles davant tribunals superiors, com ara apel·lacions o cassacions, segons la normativa aplicable.

En lingüística, la sentència és la unitat que transmet una idea plena i que pot ser simple o composta. Es classifica segons l’estructura en simple, composta o complexa, i segons l’ús, com afirmativa, interrogativa o imperativa. En català, una sentència simple té un nucli verbal, mentre una composta conté oracions subordinades.

Origen i usos: la paraula prové del llatí sententia i, en la societat, les sentències apareixen en textos jurídics, mitjans de comunicació i estudis de gramàtica. La forma diferent entre sentència (veredicte) i sentència (oració) reflecteix la variabilitat terminològica segons el context.