Descomposició

Descomposició és l’acció i el resultat de descomposar una entitat complexa en parts més simples. El concepte és general i s’aplica en diverses disciplines per descriure la separació d’un sistema, d’un material o d’una col·lecció de dades en elements més manejables.

En química, la descomposició és una reacció en la qual una substància es descompon en dues o més substàncies, sovint sota calor, llum o la presència d’un catalitzador. Exemples freqüents són la descomposició tèrmica del carbonat de calci (CaCO3 → CaO + CO2) i la descomposició de l’aigua per electròlisi (2H2O → 2H2 + O2).

En matemàtiques i ciències de la computació, la descomposició és expressar una entitat com la suma o el producte de parts més simples. Exemples inclouen la descomposició de nombres en factors primers, la descomposició de matrius (LU, QR) i la descomposició en valors propis o en valors singulars. També s’aplica a la descomposició de sèries temporals en components de tendència, estacionalitat i residuals, i és una pràctica fonamental en l’enginyeria de sistemes per dividir problemes en parts manejables.

En biologia, la descomposició és la descomposició de matèria orgànica per part de descomponedors com bacteris i fongs. En lingüística, la descomposició morfològica desglossa una paraula en morfemes; en informàtica i enginyeria de software, la descomposició de sistemes organitza un conjunt complex en components intercanviables.

Etimologia: prové del llatí descompositio, de des- i componere.