Compactació

Compactació és el procés mitjançant el qual el volum ocupat per un conjunt de partícules s’escurça quan s’aplica pressió, de manera que la densitat augmenta i la porositat disminueix. Aquest fenomen pot ser natural, com la compactació de sediments soterrats per sobrecàrrega, o artificial, utilitzat en la construcció i la indústria per millorar la estabilitat i la capacitat de càrrega dels materials.

En enginyeria civil, la compactació del sòl és clau per a fonaments, bases de paviments i estructures. En indústries com la química, farmacèutica, alimentària o ceràmica, la compactació de pols i materials granulars s’aplica per obtenir productes amb densitat i textures uniformes. En geologia, la compactació natural de sediments durant l’enterrament redueix la porositat i transforma les propietats mecàniques i hidràuliques.

Els mètodes de compactació depenen del material i de l’aplicació. A l’obra, s’utilitzen rodillos compactadors (estàtics o vibrants), plaques vibratòries i rammer de mà; en indústria s’apliquen processos d’estampatge, extrusió o empaquetat. La qualitat de la compactació s’estableix mitjançant paràmetres com la densitat seca màxima i la humitat òptima, sovint determinades mitjançant el test Proctor (Standard i Modified Proctor).

Factors clau inclouen el tipus de sòl o material, la quantitat d’energia aplicada, la humitat i les condicions ambientals. Efectes: una compactació adequada millora la resistència i l’estabilitat, mentre que una compactació excessiva pot reduir la porositat i la permeabilitat, afavorint fissures o problemes de drenatge.