visualització

Visualització, en sentit ampli, és el procés de transformar dades, informació o models en representacions visuals que facilitin la comprensió, l'anàlisi i la comunicació. Pot referir-se a la visualització de dades, on patrons estadístics es presenten amb gràfics, mapes i diagrames, així com a la visualització de conceptes o processos tècnics, on variables o comportaments s representen mitjançant models visuals, animacions o escenaris 3D.

Àmbits d'aplicació inclouen empreses i governs per a la presa de decisions, ciència i enginyeria que representen simulacions i dades experimentals, professionals de la salut que visualitzen imatges o volums anatòmics, i periodistes o dissenyadors que comuniquen informació complexa de manera accessible.

Tècniques i eines: les tècniques bàsiques inclouen gràfics de barres i de línies, diagrames de sectors, mapes temàtics, gràfiques de dispersió i mapes de calor. La visualització avançada abasta la visualització 3D, la visualització científica, l'animació temporal i les interfícies interactives. En entorns de programació, s'utilitzen eines com R o Python (matplotlib, seaborn) i biblioteques com D3.js per a visualitzacions interactives; en enginyeria i ciència de dades, sovint s'utilitza renderització 3D i, en contextos mèdics, visualització de volums. La qualitat depèn de la codificació perceptual, de la selecció de colors i d'una presentació clara.

Consideracions de disseny: la clau és la claredat, la intuïció i l'accessibilitat. Les decisions sobre escala, paleta de colors, tipografia i interacció han de facilitar la percepció del fenomen representat, i atendre persones amb discapacitat visual o amb diferents nivells d'alfabetització estadística.

Història i context: la visualització té arrels en la cartografia i l'estadística del segle XVIII i XIX, i es va ampliar amb l'auge de la informàtica i del big data, passant de gràfics estàtics a eines interactives i dinàmiques.