virulència

La virulència és el grau de severitat amb què un agent infecciós pot causar malaltia en un host. En general, descriu la capacitat d’un patogen de provocar dany, comprometre la funció de l’organisme i, en alguns casos, causar mortalitat. Es pot intentar mesurar, quan és possible, mitjançant paràmetres com la LD50 (dosi que mata el 50% de l’equip) o l’ID50 (dosi que infecta el 50% de la població). Cal distingir-la de la patogenicitat: la patogenicitat és la capacitat global d’un agent de provocar malaltia, mentre que la virulència és l’esdeveniment de dany i gravetat associat a la infecció.

Els factors de virulència són característiques del patogen que aporten al seu potencial de causar malaltia. Inclouen toxines que danyen teixits, factor d’adhesió per a colonització, mecanismes d’invasió i disseminació, i estratègies per evadir o suprimir la resposta immunitària (com càpsides, proteïases, variacions antigèniques). També poden comprendre la capacitat de persistir en l’host o de formar reservoirs. Aquests factors poden estar hierarquitzats en gensnd, plasmidis, il·lats virulents o altres elements genètics mòbils.

La virulència és influïda per la interacció entre patogen i host i pel medi ambient. Factors hostals com la immunitat, l’edat i la microbiota, així com la dosi d’exposició i la via d’entrada, modulen l’impacte de la malaltia. Des de la perspectiva evolutiva, la virulència reflecteix equilibris entre la capacitat de transmetre i la gravetat de la malaltia; en contextos diversos, la selecció pot afavorir estratègies de virulència diferents. La prevenció i el tractament (vacunes, antimicrobians) busquen reduir la virulència efectiva i la càrrega de malaltia en la població.