semítica

Semàtica és la branca de la lingüística que estudia el significat dels mots, de les expressions i de les oracions, així com les regles segons les quals aquest significat s'interpreta i s'aplica en diferents contextos. En un sentit ampli, també forma part de la semiótica, la teoria general dels signes. El terme prové del grec sema, 'senyal'.

Àrees clau inclouen la semàtica lèxica (significat de paraules i relacions com sinònims, polisèmia i antonímia); la semàtica composicional (com el sentit de les frases deriva de les seves parts); la semàtica formal o modelitzada (principis com la gramàtica de Montague i la semàtica de models per explicar veritat i referència); i la semàtica cognitiva, que investiga com les representacions mentals donen sentit al llenguatge.

Es practica sovint en intersecció amb la pragmàtica, que estudia com el context, la intenció i les circumstàncies modulen el sentit. La distinció clàssica entre sentit (sense referència) i referència (a què apunta) procedeix de Frege i continua influent en la teoria semàtica.

Històricament, la semàtica ha evolucionat des d’aprendre sobre referents i veritat fins a l’ús de marcs formals. Filòsofs com Frege, Russell i Tarski van impulsar anàlisis del significat; en lingüística moderna, Montague i Davidson van desenvolupar gramàtiques i theories de significat formals; Peirce i Saussure van influir en la visió dels signes al camp de la semiòtica.

Aplicacions de la semàtica inclouen la redacció de diccionaris, la traducció automàtica, el processament de llenguatge natural, la representació de coneixement i la recuperació d'informació. En realitat, la semàtica és essencial per interpretar, comparar i coordinar significats en diversos idiomes i camps.