normalització

La normalització és el procés d'ajustar dades, formes o conjunts d'informació perquè comparteixin una escala, característiques o estructura comú. S'aplica en diverses disciplines per facilitar la comparació, la integració i l'anàlisi. Tot sovint implica establir rangs, mitjanes o representacions uniformes, de manera que les diferències entre elements siguin representatives i gestionables.

En matemàtiques i estadística, la normalització de variables és una tècnica de preprocés de dades. Les més comunes són la normalització min–max, que porta les dades a l'interval [0,1], i l'estandardització (z-score), que transforma les variables perquè tinguin mitjana 0 i desviació 1. També s'utilitzen mètodes robustos basats en percentils per a valors atípics.

En gestió de dades i bases de dades, la normalització és l'organització de dades perquè redueixi la redundància i millori la coherència. Es descriu en formes normals: 1NF, 2NF, 3NF, BCNF, i, en alguns casos, 4NF o 5NF. El propòsit és repartir la informació en taules amb claus primàries i foranes adequades. Desnormalitzar pot ser útil en determinades consultes de rendiment.

En àudio, imatge i altres camps, la normalització sovint implica ajustar l'amplitud o l'escala d'energia per evitar saturació i obtenir consistència entre fitxers. En processament del llenguatge i textos, la normalització pot incloure estandarditzar grafies, convertir a formes canòniques o unificar variants abans de l'anàlisi.

En resum, la normalització és una tècnica central en ciència de dades, informàtica i altres àmbits, que busca la comparabilitat, la coherència i la facilitat d'anàlisi, atenent les necessitats del context.