mésothélial

El terme mésotelial s'aplica al teixit que recobreix les membranes seroses de les cavitats corporals i a les cèl·lules que formen aquest revestiment, especialment a les pleures, al peritoneu i al pericardi. Aquest teixit és capaç d’estendre’s sobre superfícies d’òrgans i d’establir una superfície lubrificada que facilita el moviment dels òrgans dins de les cavitats. Les cèl·lules mésotelials són d’aspecte simple, sigui plan o cúbic poc estratificat, i procedeixen del mesoderma durant el desenvolupament embrionari.

La funció principal del teixit mésotelial és produir i regular el líquid serós present a les cavitats corpòries, que actua com a lubricants per reduir la fricció entre les membranes durant el moviment dels òrgans. A més, actua com a barrera i participa en responses immunitàries locals, així com en la reparació i en la dinàmica de la superfície mesotelial.

En medicina, les patologies més relatades del sistema mésotelial inclouen el mesotelioma, un tumor maligne de les cèl·lules mesotelials, associat principalment a l’exposició a l’amiant. El mesotelioma pot presentar-se en variants epiteliode, sarcomatoide o biphasic. El diagnòstic es basa en la morfologia i en proves immunohistoquímiques; cèl·lules mésotelials solen expressar marcadors com calretinina, CK5/6 i WT1, i poden mostrar patrons variables segons el subtipo, ajudant a distingir d’altres carcinoma. L’avaluació clínica també considera efusions seroses i afectacions locals.