lobligació

L'obligació és una relació jurídica en què una persona (el deutor) està vinculada a una altra (el credor) per exigir la prestació de donar, fer o no fer una cosa. La prestació ha de ser possible, lícita i determinable; quan es duu a terme, l'obligació queda satisfeta.

Eixos bàsics: subjectes (deutor i credor, amb capacitat jurídica), objecte (la prestació) i causa o motiu jurídic (la base de l'obligació). Fonts: pot procedir de contractes, de fet o actes reconeguts per la llei com a obligacions (quasi-contractes) o de delictes i normes legals.

Tipus segons l'objecte: obligacions de donar, de fer i de no fer. Segons la font, poden ser contractades, extracontractuals o legals.

Efectes i extinció: en cas d'incompliment, el credor pot reclamar danys i perjudicis, interessos i, en alguns casos, execució forçosa o resolució del contracte. L'obligació s'extingeix quan la prestació s'efectua, per acord de les parts, per novació, per compensació o per desaparició de la causa.

Etymologia i importància: del llatí obligatio, que significa lligar; és un concepte fonamental del dret civil, que regula les relacions entre persones a partir de contractes, responsabilitat i normes legals.