legitimació

Legitimació és un terme que, en català, fa referència a l’estat o a la capacitat de ser autoritzat legalment per actuar, reclamar drets o acreditar una qualitat. Deriva del llatí legitimatio i s’usa en àmbits jurídic, administratiu i de protecció de dades per descriure diferents formes de poder o dret.

En dret, la legitimació es refereix a la capacitat de participar en un procés judicial. Es diu també legitimació processal: pot ser activa, quan una persona té títol per iniciar una acció, o passiva, quan una part és subjecte de la demanda. La legitimació és un requisit essencial perquè una resolució sigui procedent i vinculant.

En l’àmbit de la protecció de dades, la norma exigeix una base legítima per al tractament de dades personals. Aquesta legitimació pot derivar de diverses bases, com el consentiment de l’interessat, l’execució d’un contracte, una obligació legal, interès vital, de tasca pública o interessos legítims del responsable, sempre en compliment dels principis de proporcionalitat i minimització de dades.

També s’empra el terme en documents i tràmits per indicar que un document acredita identitat o la qualitat de qui intervé. En aquests casos, la legitimació és el justificatiu necessari perquè l’actuació sigui vàlida davant l’autoritat o l’organisme competent.

Aquest article ofereix una visió general i concisa; la significació concreta de legitimació depèn del marc legal o administratiu aplicable.