inhalació

La inhalació és l’acció d’aspirar aire o altres substàncies cap als pulmons mitjançant el tracte respiratori. És essencial per a la ventilació i, en context mèdic, és també una via d’administració de fàrmacs al pulmó.

Quan s’inspira, l’aire entra pel nas o per la boca i passa per la traquea, els bronquis i els bronquíols fins als alvèols, on té lloc l’intercanvi de gasos. La pressió negativa derivada del moviment diafragmàtic facilita aquest procés. L’inalació de substàncies pot ser ambient, com aire, pols o vapors, o intencionada com a via terapèutica.

Les tècniques d’administració per inhalació inclouen inhaladors de dosis (MDIs), inhaladors de pols sec (DPIs) i nebulitzadors. S’utilitzen en trastorns com l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) i la fibrosi quística, entre d’altres. Els avantatges inclouen una acció ràpida i una major concentració local al pulmó, amb menor exposició sistèmica. Els riscos poden incloure tècnica d’ús inadequada, irritació local, o efectes secundaris locals com la candidiasi oral quan s’utilitzen corticosteroides inhalats.

És essencial seguir les instruccions dels dispositius, utilitzar espaciadors quan convé i netejar o substituir components segons les recomanacions. Després d’utilitzar corticosteroides inhalats, és recomanable aclarir-se la boca per reduir la candidiasi oral.