globalització

La globalització és el procés de creixent interdependència i interconnexió entre països, economies i cultures a escala mundial. Es manifesta en l’ampliació de mercats i fluxos de capitals i béns, la difussió de tecnologies i innovacions, i la mobilitat de persones. També és un fenomen social, polític i cultural que transforma formes de treball, consum i comunicació.

Les seves dimensions principals inclouen l’economia (comerç internacional, inversions estrangeres, cadenes de subministrament globals); la política (institucions i acords multilaterals, governança global); la cultura i la societat (difusió de valors, llengües i formes de vida; mitjans i internet); i la tecnologia (avançaments en transports i telecomunicacions). Els avenços en transport, telecomunicacions i reducció de costos de la informació han accelerat aquests fluxos i han afavorit la integració de mercats.

Històricament, la globalització contemporània es va intensificar des de la segona meitat del segle XX, amb la reducció de barreres comercials, la liberalització de mercats i l’expansió de les tecnologies de la informació. L’establiment d’acords comercials i institucions multilateral i, més tard, la digitalització, han convertit el món en un sistema interconnectat on les decisions d’un lloc poden tenir efectes globals.

Impacte i debat: el fenomen ha afavorit el creixement econòmic i l’augment de la producció i l’oferta de béns a preus més baixos, però també ha generat desplaçaments laborals, augment de les desigualtats i vulnerabilitats davant shocks globals. Les discussions inclouen qüestions de sobirania, sostenibilitat ambiental i governança internacional.

Política i governança sovint busquen equilibrar obertura i protecció social, promovent normes comercials, drets laborals i mesures per a un desenvolupament més inclusiu i sostenible a llarg termini.