dissolució

La dissolució és un terme polisèmic que s’usa en diferents camps per descriure la separació, desaparició o fi d’una entitat. En ciència s’aplica a la formació de solucions; en dret i administració, a la dissolució d’empreses, associacions o unions legals.

En química, la dissolució és el procés pel qual un solut es dispersa en un dissolvent fins a formar una solució homogènia. Les molècules o ions del solut es separen i s’estenen entre les molècules del dissolvent. La solubilitat és la quantitat de solut que es pot dissoldre a una temperatura determinada. La dissolució pot ser endotèrmica o exotèrmica i, en general, és un procés físic, encara que poden intervenir reaccions químiques en alguns casos.

En l’àmbit legal i mercantil, la dissolució és l’extinció d’una entitat jurídica (com una empresa, una associació o una fundació) o la finalització d’una relació contractual. Normalment implica una liquidació de béns i deutes, la inscripció del tancament en el registre corresponent i la dissolució de les obligacions entre les parts. La dissolució pot ser voluntària, forçada o per fets sobrevinguts.

El terme també s’usa per referir-se a la dissolució de matrimonis o unions, així com a la dissolució de cossos polítics o econòmics, segons el context legal o institucional. En tots els casos, la idea central és la fi o la descomposició de l’entitat que fins llavors existia com a unitat.