desnormalització

La desnormalització és el procés de introduir deliberadament redundància en una base de dades per millorar el rendiment de les consultes. Es fa normalment quan les consultes són intensives i afecten molts join entre taules relacionades, i els costos de manteniment de la normalització són massa alts respecte al benefici de les consultes ràpides.

Les tècniques més comunes inclouen duplicar columnes rellevants, mantenir taules de resum (summary tables) o materialitzar vistes (materialized views), i crear columnes agregades ja calculades en taules d'ús imminent. També es poden utilitzar taules denormalitzades o particionades i cache en memòria o en capa de dades.

Els avantatges principals són una menor latència de consultes i una reducció de la necessitat de join complexos, especialment en data warehouses i aplicacions amb càrrega de lectura elevada. Els desavantatges inclouen augment de l'espai d'emmagatzematge, riscos d'incoherència de dades en actualitzacions i una major complexitat en la sostenibilitat de l'estructura, ja que es necessiten mecanismes per sincronitzar les dades entre les còpies.

La decisió de desnormalitzar ha de basar-se en l'anàlisi del patró de consultes, les càrregues d'escriptura i les eines disponibles (per exemple, vistes materialitzades, triggers, ETL). En general s'introdueix quan l'objectiu és rendiment de consultes a costa de més manteniment i espai, i quan les dades no es modifiquen amb freqüència o hi ha processos d'ETL robustos.