autocràtics

Els autocràtics són governs en què el poder personal està concentrat i la governança s’exerceix amb limitacions constitucionals reduïdes o inexistents. Un autòcrata pren la major part de les decisions de forma unilateral i s’apoya en el control de les forces de seguretat, la censura, el clientelisme i la repressió de la dissidència per mantenir l’autoritat. El terme prové del grec auto- 'per si mateix' i kratos 'poder'.

L'autocràcia és una forma de govern en la qual el poder suprem està concentrat en una sola persona o en un petit grup. Els autòcrates poden governar dins d’un marc constitucional formal (autocràcia constitucional) o fora d’aquest. Subtipus inclouen monarquies absolutes, governs personalistes, dictadures militars i règims de un sol partit on el líder domina les institucions estatals.

Entre les característiques comuns hi ha manca o restricció de pluralisme polític, drets civils limitats, mitjans de comunicació controlats i una presa de decisions centralitzada en el governant. El poder judicial i les institucions legislatives solen estar sotmesos al governant o a l’elit dominant. Els mecanismes de manteniment inclouen censura, vigilància, clientelisme i aparells de seguretat coercitius; i sistemes electorals que poden no ser competitius.

Històricament, els autòcrates han aparegut en diversos contextos, des de monarquies absolutistes de l’Europa moderna fins a règims personals i militars del segle XX. En l’actualitat, el discurs sovint descriu líders o estats amb poder central fort com autocràtics o autoritaris; entre els exemples sovint citats figuren Lluís XIV de França, Stalin, Mao Zedong, Augusto Pinochet, Vladimir Putin i Xi Jinping, encara que les classificacions precises varien entre especialistes.