antibiòtic

Un antibiòtic és una substància o un derivat que impedeix el creixement o elimina bacteris. Es fan servir per tractar infeccions bacterianes i, en general, no són eficients contra virus ni fongs. Aquests fàrmacs es poden classificar segons el seu mecanisme d’acció: inhibidors de la síntesi de la paret cel·lular (per exemple, penicilines i cefalosporines), inhibidors de la síntesi proteica (macròlids, tetraciclines, aminoglicosids), inhibidors de la síntesi d’ADN o ARN (quinolones) i anti-metabòrics (com el trimetoprim-sulfametoxazol). Alguns són bactericídics i d’altres bacteriostàcics, segons l’espècie i les condicions.

Ús clínic: els antibiòtics han de ser prescrits per un professional sanitari després d’un examen i, quan correspon, d’un diagnòstic. Són efectius contra infeccions bacterianes comunes com pneumònies, infeccions urinàries o infeccions de la pell, però no serveixen per infeccions virals.

Resistència: la resistència bacteriana és un problema creixent. Pot sorgir per mutacions, adquisició de gens de resistència o transferència entre bacteris. L’ús inadequat, les dosis insuficients o la durada excessiva dels tractaments poden afavorir-la, per la qual cosa és essencial completar el cicle, evitar l’automedicació i seguir les pautes mèdiques.

Seguretat i efectes: poden provocar al·lèrgies, malestar gastrointestinal i altres efectes; en alguns casos poden interactuar amb altres fàrmacs o aliments.

Història i perspectiva: el descobriment de la penicil·lina per Alexander Fleming a finals dels anys 1920 va marcar l’inici de l’era dels antibiòtics, i la recerca continua per afrontar la resistència i ampliar l’espectre d’ús.