Treball

Treball és un substantiu masculí del català que designa l’activitat de produir béns o de prestar serveis, és a dir, la feina o la labor. Representa tant l’activitat física o intel·lectual com l’ocupació o el lloc de treball. En l’ús quotidià, es pot referir al conjunt de tasques que s’han de fer o al conjunt d’activitat laboral de les persones. En contextos més formals, també apareix en discussions sobre el mercat de treball i la productivitat.

El verb és treballar, i presenta la següent conjugació del present: jo treballo, tu treballes, ell treballa, nosaltres treballem, vosaltres treballeu, ells treballen. El substantiu i el verb comparteixen arrel, i el seu lligam és comú en totes les llengües romàniques: català, castellà, francès, italià. L’etimologia moderna procedeix de formes romàniques derivades del llatí, amb cognoms en altres llengües romàniques; la paraula s’ha estès des de l’ús medieval fins a l’àmbit públic i econòmic.

En català, hi ha matisos entre feina i treball: feina és sovint una tasca concreta o un encàrrec, mentre que treball és més neutre i pot utilitzar-se per referir-se al concepte global de la feina, incloent aspectes com el mercat de treball, les hores laborals i la normativa laboral. Expressions comuns inclouen mercat de treball, dret al treball, i feina a temps parcial o temps complet.

En la discussió cultural i econòmica, el terme reflecteix la centralitat de la producció i la vida laboral en la societat catalanoparlant, a la vegada que s’adapta a noves formes de treball, com el teletreball o el treball independent.