Radioterápia

La radioteràpia és un tipus de tractament oncològic que utilitza radiacions ionitzants per destruir cèl·lules canceroses i controlar el creixement de tumors. A través de danys a l’ADN, les cèl·lules patronen la mort o la incapacitat de proliferar. En general, les cèl·lules tumorals són més sensibles a la radiació que les cèl·lates sanes, però també poden patir danys locals. La radioteràpia pot ser curativa, neoadjuvant o adjuvant i sovint s’associa a la cirurgia o a la quimioteràpia per aconseguir millor control de la malaltia.

Hi ha diferents formes de radioteràpia. La radioteràpia externa utilitza una màquina que emet feixos de radiació dirigits al tumor a través de la pell. La braquiteràpia implica situar la font de radiació molt a prop o dins del tumor. Hi ha també la radioteràpia sistèmica amb fàrmacs radiotraçadors que circulen per l’organisme fins a les cèl·lules tumorals. Recentment, tècniques com la IMRT (intensity-modulated radiotherapy), VMAT i la radioteràpia guiada per imatges (IGRT) permeten millorar la conformació de la dosi i reduir el dany als teixits sans.

La planificació és clau i es basa en imatges (TC, RM) per delinear el volum a tractar i els teixits adjacents. Es decideix la dosi total i el nombre de sessions (fraccionament), i en general la radioteràpia s’administra en sessions diàries durant diverses setmanes. S’apliquen mesures de protecció per al pacient i per al personal sanitari.

Entre els efectes secundaris, poden aparèixer cansament, irritació o sequedat de la pell, alteracions locals segons la localització i, en alguns casos, efectes sistèmics. Avançaments en tècniques de planificació i dosificació han reduït els riscos i millorat el benefici terapèutic.