Continuïtat

Continuïtat és la qualitat de ser continu, és a dir, de no presentar interrupcions entre elements o estats. En català s’aplica tant a usos quotidians com a termes tècnics en ciències, filosofia i humanitats. L’origen és llatí, de continuĭtas, i s’ha integrat en la llengua per descriure processos llis i cohesionats.

En matemàtiques, la continuïtat descriu com varia una funció en un punt: una funció és contínua en a si, quan x s’aproxima a a, f(x) s’aproxima a f(a). En topologia, un mapa és continu si preserva la estructura oberta. A més existeix la continuïtat uniforme. Aquest concepte és central en càlcul i anàlisi.

En física i enginyeria, l’equació de continuïtat expressa la conservació d’una magnitud, com la massa o la càrrega. Dintre d’un domini, el canvi de densitat és igual al flux entrant menys el flux sortint; és un principi fonamental en fluids, mecànica de fluids i electromagnetisme.

En filosofia del temps, la continuïtat es refereix a la persistència d’identitat d’un ésser al llarg del temps. Models com l’endurantisme i el perdurantisme intenten explicar com un objecte pot mantenir la mateixa identitat malgrat canvis.

En llenguatge i crítica, la continuïtat també pot al·ludir a la coherència i fluïdesa d’un discurs o narració, així com a transicions suaus entre idees o escenes.

Vegeu també: continuïtat (anglès), continuïtat topològica, equacions de conservació, endurantisme i perdurantisme.