latenuació

La latenuació és el procés de reducció de la intensitat d'una ona, d'un senyal o de flux de radiació a mesura que es propaga a través d'un medi o de l'espai lliure. Aquest fenomen és habitual en acústica, òptica, telecomunicacions i radiodifusió. En general, l'atenuació resulta de la combinació d'absorció d'energia pel medi, dispersió de l'ona i pèrdues per propagació geomètrica.

Els principals mecanismes són la absorció, en què l'energia de l'ona es transforma en calor; la dispersió, que desvia parts de l'ona en direccions diferents; i la pèrdua per propagació geòmètrica quan l'ona s'expandeix al llarg de la seva ruta. En medis materials, la presència de contaminants o estructures heterogènies pot incrementar l'atenuació per absorció i dispersió. En òptica, la latenuació pot ser deguda també a la difusió per partícules o superfícies.

La latenuació s'escala i s'expressa amb diferents unitats segons el domini. En telecomunicacions i electrònica, és comú parlar de pèrdua en decibels (dB). En física i química, s'utilitza el coeficient d'atenuació μ (m⁻¹) i la llei de Beer-Lambert: I = I0 exp(-μx). En acústica, es fa servir el coeficient d'absorció i la mesura en dB per indicar la reducció de l'intensitat sonora.

Aplicacions modernes inclouen les fibres òptiques (on l'atenuació determina la distància de transmissió eficient), el disseny de sales acústiques, la radiologia i les comunicacions sense fils, on la latenuació és un factor clau en la qualitat i l'eficiència del sistema.