ionització

La ionització és el procés pel qual una espècie química, ja sigui atòmica o molecular, obté o perd electrons, produint ions. Si una espècie perd electrons, queda convertida en un catió; si en canvi s’afegeix un o més electrons, pot formar-se un anió. En un sentit ampli, la ionització implica la generació d’ions a partir de especies neutres mitjançant l’aport energètic extern.

Els mètodes de ionització es poden classificar segons la forma en què s’aporta l’energia. La ionització per impacte d’electrons o de fotons és comuna en física i en espectroscòpia; la ionització química s’utilitza en tècniques analítiques. En espectrometria de masses, tècniques modernes com l’ionització per electrospray (ESI) i MALDI permeten convertir molècules grans en ions sense desintegrar-les abans de l’anàlisi.

Energia d’ionització: la primera energia d’ionització és l’energia mínima necessària per eliminar l’electró més extern d’un àtom o molècula neutra. Les energies per eliminar electrons addicionals (segones, terceres, etc.) són en general més altes. Aquestes energies varien segons la configuració electrònica i l’entorn, i són claus per a previsions de reactivitat i de comportament en plasmes, gasos i solucions.

Aplicacions i significat: la ionització és fonamental en espectrometria de masses, plasmes, física de l’atmosfera i astrofísica, i en aplicacions industrials i biològiques. Entendre el procés i les energies d’ionització permet analitzar composicions, interaccions i conductivitat de sistemes diversos.