filtració

La filtració és un procés de separació de components d'una mescla en què un fluid passa a través d’un medi filtrant amb porositat controlada, i les partícules sòlides queden atrapades o retardades. El fenomen depèn de la mida i de les característiques de les partícules, de la naturalesa del medi i de les condicions de flux, com la pressió i la temperatura. La filtració és àmpliament utilitzada en química, biologia, indústria alimentària, farmacèutica i tractament de l’aigua.

Els mitjans filtrants poden ser materials sòlids porosos (cartrons, paper, teles, fang filtrant) o membranes sintètiques amb porus de mida definida. Hi ha filtres de filtració en profunditat, on les partícules s’emmagatzemen dins el propi mitjà, i filtres de superfície, on la separació ocorre principalment a la interfície superfície-mèdia. També es distingeix entre filtració per gravetat, per aspiració o per pressió. En l’àmbit de membranes, els processos es classifiquen en microfiltració, ultrafiltració i nanofiltració, i poden combinar-se amb tècniques com la filtració per lamina o l’osmosi inversa.

Aplicacions typiques inclouen la clarificació i la concentració de sucs i begudes, la preparació de mostres en laboratoris, la purificació d’aigua potable i residual, i la producció farmacèutica i biotecnològica. També s’utilitza en tractaments industrials per eliminar partícules, microorganismes o molècules específiques, sovint amb requeriments de qualitat i estanquitat.

Limitacions i consideracions poden incloure la saturació o embussament del mitjà, la pèrdua de rendiment amb fluids viscosos, el cost de membranes i la necessitat d’emmagatzematge i manteniment adequats per evitar contaminacions creuades.