emparentat

Emparentat és una paraula catalana que funciona tant com a adjectiu com a substantiu. Com a adjectiu, significa «relacionat per sang o per afinitat (del matrimoni)» i com a substantiu designa la persona que forma part de la família a causa d’aquest lligam. En l’ús quotidià i en textos formals, és habitual parlar d’emparentats o d’emparentament, i es poden especificar graus de parentesc (consanguinitat o afinitat).

Lligams d’emparentament poden establir-se per sang o per matrimoni, de manera que un emparentat pot ser un germà, un cosí, un oncle o un parent llunyà, entre d’altres. En textos de genealogia, dret o ciència social, s’usa per descriure relacions familiars i, en alguns casos, per determinar drets o obligacions vinculats al parentesc, com en qüestions de successió o herència.

Etimològicament, emparentat deriva del verb emparentar; el sufix -at expressa estat o qualitat. Forma femenina: emparentada; plural: emparentats i emparentades. El terme és neutre i descriptiu, i no implica valoracions; es fa servir tant en contexts informatius com en anàlisis acadèmiques per referir-se a persones unides per lligams de sang o de matrimoni.