dorientació

Dorientació és una alteració de la capacitat d’orientar-se en temps, espai i situació. Es manifesta com a confusió, dificultat per reconèixer llocs i persones, o incoherència en el pensament i en les accions. L’afectació pot ser constant o fluctuant i pot alterar la capacitat de buscar, seguir o completar tasques quotidianes.

La dors de la disorientació pot presentar-se en diferents contextos. En persones grans, és comú en processos de delirium o de demència; en altres casos, pot derivar de trastorns psiquiàtrics, intoxicacions, embafament per substàncies, privació de son, malalties agudes o desequilibris metabòlics. També pot produir-se després d’un traumatisme cranial o en entorns estranys i estimulants.

Entre els símptomes es inclouen desorientació temporal (no saber quina data és), desorientació espacial (no reconèixer el lloc), desorientació personal (identitat o informació sobre la pròpia persona) i desorientació situacional (incapacitat per seguir una activitat o una conversa). Les persones poden mostrar inquietud, repetitives, o preguntar repetidament les mateixes qüestions; la atenció i la memòria a curt termini solen estar afectades.

El diagnòstic normalment combina història clínica, exploració física i avaluacions cognitives. En entorns clínics, es poden utilitzar eines de cribratge de delirium com 4AT o CAM-ICU per identificar trastorns aguts i orientar el maneig.

El tractament se centra en l’origen: tracta la malaltia subjacents, assegura la seguretat i ofereix reorientació i suport, ajust de l’entorn i rehabilitació. La perspectiva varia segons la causa: alguns casos són reversibles, d’altres són crònics, especialment en demència.